El regidor Miquel Solé deixa ERC i passarà a l'oposició

2011-01-29 13:00

Miquel Solé, fins a la data, regidor de Mobilitat de l'Ajuntament de Figueres per ERC i conseller delegat de Fisersa ha anunciat que abandona el partit i passa a l'oposició. Solé ha pres aquesta decisió per mostrar la seva disconformitat amb ERC pel fet d'incloure Esteve Gratacós en un dels primers llocs de la llista del partit de cara a les properes eleccions. Solé ha recordat que Gratacós va ser expulsat d'ERC l'any 1998 i que un any després va fer-se militant del PSC.

El fins ara regidor d'ERC també s'ha mostrat molest per la "submissió a CiU" des que van firmar el pacte per governar a Figueres fa uns mesos. Solé era militant d'ERC des de fa més de 20 anys. Des de l'any 2003 és regidor de l'Ajuntament de Figueres.

Aquesta és la carta que Miquel Solé ha adreçat a la direcció d'ERC:

Avui és un dia trist, però les circumstàncies m'han portat a prendre la decisió de deixar la militància d'ERC. No ha sigut gens fàcil, no en va, portava més de 20 anys, mitja vida, militant en aquest partit. Però per què deixar el partit?

Són moltes i variades les raons que m'han portat a aquesta situació. Raons de caire polític general, però també vinculades a l'acció política local.

Lògicament la longitud d'aquesta carta no em permeten detallar totes i cadascuna de les raons, però intentaré explicar-ho.

L'ERC del 2011 ja no és aquell partit independentista, d'esquerres, però no dogmàtic, més proper a la socialdemocràcia, que no al socialisme, situat al centreesquerra i per tant molt proper a la majoria dels catalans i que el 2003 va aconseguir 23 diputats al Parlament de Catalunya i 8 diputats al Congrés Espanyol. Eren moments en què si es demanava a la gent si pogués votar dos partits per a quin seria el seu segon vot, aquest resultava ser per a la majoria ERC. Això ha estat així fins a l'entrada al govern de Catalunya al 2003, amb la creació del primer tripartit, on una vegada acabada la frescor d'aquell partit novell que no havia governat mai, la gent ens va començar a veure com qualsevol altre partit. Aquest fet s'ha vist agreujat el 2006 amb la formació del segon tripartit.

Els companys de viatge en la governació de Catalunya, PSC i ICV, no tenen el mateix horitzó nacional que ERC, i sempre l'han considerat com un partit poc d'esquerres, i des d'ERC, hem, han semblat obsessionats a demostrar que eren els més d'esquerres i els més ecologistes de tots, i per tant ens hem allunyat del centre, donant prioritat a l'eix d'esquerres i deixant en un segon pla l'eix nacional, que al meu entendre és el que més valoraven els nostres votants, i que per tant havia de ser el prioritari. La conseqüència lògica d'aquesta nova ERC, més d'esquerres, més “políticament correcta”, i més ONG és que hem entrat en contradicció entre el que fèiem des del govern i el que volien els nostres votants, i això només porta a un lloc, al desastre electoral. I si no es rectifica la línia política actual i es canvien les persones que l'han de fer efectiva, la davallada electoral continuarà en el futur.

Pel que fa a la política local, el fet d'entrar al Govern de la ciutat, cosa que al seu moment moment vaig defensar, finalment haurà sigut un error.

El Grup Municipal d'esquerra, ha assolit uns nivells de submissió a ciu que per mi eren impensables tant sols fa 9 mesos enrere. Certament tot pacte implica una part de renúncia, però crec que hem renunciat massa ràpid a qüestions que quan érem a l'oposició eren els nostres cavalls de batalla. El rigor pressupostari que exigíem ha estat canviat per un pressupost que sabem d'entrada deficitari en uns quants milions d'euros. La defensa del manteniment de l'estació actual soterrada allà on està, i per tant defensar un model de dues estacions també ha quedat oblidat. Dels pocs diners que es podran destinar a inversions, però que des del març passat sumen més de 5 milions d'euros, només hem influït en el destí d'uns pocs milers d'euros, i així un llarg etc. de qüestions grans i petites.

Però per què plegar ara? Certament les raons de caràcter polític general no han aparegut de sobte, sinó que són fruit d'un llarg període d'observació i reflexió, però volia esperar al proper Congrés Nacional per comprovar si la poca predisposició observada en els dirigents actuals a canviar gaire res es mantenia o si hi havia esperança de canvi.
Pel que fa a les noves prioritats en la nostra política municipal ja fa uns mesos que les observava, i la meva opció era acabar el mandat sense fer gaire soroll, portar a bon port alguns expedients que tenim a mitges i marxar cap a casa. Llavors què ha canviat?

El canvi que ha ho precipitat tot és la inclusió a les properes llistes d'ERC per a les eleccions municipals a Figueres d'un personatge de nefast record, almenys per aquells que érem d'ERC fa 15 anys. La pretensió del candidat d'esquerra a “fitxar” l'exregidor d'ERC (1995-1998) i exregidor del PSC (1998-2003), Esteve Gratacós, que recordem va ser expulsat del partit l'any 1998 quan era regidor d'ERC a Figueres ja que preferia seguir les directrius del PSC de l'Alcalde Armangué en comptes de les d'ERC. I que finalment, l'any 1999 es va fer militant del PSC, sent-ne escollit regidor a Figueres i convertint-se en el seu President comarcal i diputat a la diputació de Girona. De fet, no abandona el PSC fins que al 2003, no va ser escollit regidor quan anava segon a la llista del PSC de Cabanes.

No crec que el currículum polític d'aquesta persona sigui gaire d'admirar, de fet representa tot allò que crec que no ha de ser un polític, i trobo molt lamentable que el meu fins avui partit el torni a portar a les seves llistes.

Quan es va començar a parlar d'aquest “fitxatge” vaig intentar explicar els seus antecedents, tant als actuals membres de la direcció local com també, aprofitant el meu càrrec de membre de l'Executiva Regional, a la direcció del partit a nivell de Girona. Ja en aquell moment vaig avisar que si es concretava la inclusió de l'Esteve Gratacós a la llista, per ètica i dignitat, no em quedaria més remei que deixar el partit.

Finalment un apunt de caràcter estrictament personal. No em sembla que sigui correcte que després de més de 20 anys de militància, d'haver sigut el President d'una ERC a Figueres formada únicament per 4 militants actius, que van treballar intensament per fer renéixer el partit, renaixement que va culminar amb els 5 regidors assolits el 2003. Després de gairebé 8 anys de ser regidor, hagi de saber per la premsa que no es compta amb mi per la propera llista municipal. Evidentment no m'ha representat cap sorpresa, ja hi comptava, donades les diferències que hem mantingut al llarg dels anys amb el cap de llista. Però crec que la bona educació, la cortesia i el respecte feien necessari que m'ho fessin saber de paraula i no llegint una notícia a la premsa o durant una conversa de cafè amb coneguts relacionats amb la vida pública municipal.

Per tot el que he explicat resumidament he pres la determinació de deixar de militar a Esquerra Republicana de Catalunya. Conseqüentment a partir d'aquest moment iniciaré els tràmits per deixar de formar part del Grup Municipal d'ERC, i passar a ser regidor no adscrit fins al final del present mandat el proper mes de juny, i com no pot ser d'altra manera, sortint també del Govern de la ciutat de Figueres i passant a l'oposició.